- El conseller delegat de Banc Sabadell destaca que la previsió d’abonar 2.900 milions d’euros el 2024 i el 2025 té potencial de millora a causa de l’actualització de les previsions de rendibilita
- L’executiu subratlla que l’oferta no té un preu assumible, ja que actualment és substancialment inferior a l’original a causa de la volatilitat de les accions de BBVA, que ara estan un 11% per sota, i que ja va ser rebutjat pel Consell
26 de setembre de 2024
El conseller delegat de Banc Sabadell, César González-Bueno, ha assegurat que els accionistes de l’entitat tindran una retribució recurrent i sostenible a llarg termini amb el projecte en solitari del banc, gràcies a les seves excel·lents perspectives de rendibilitat recurrent, a la seva estratègia perfectament definida ia la mínima exposició a mercats d’alta volatilitat. De partida, el banc lliurarà als seus accionistes en els propers 18 mesos una quantia equivalent al voltant del 30% del seu valor a borsa.
En una conferència organitzada per Bank of America a Londres, el primer executiu de Banc Sabadell i el director financer, Leopoldo Alvear, han subratllat el ferm compromís del Grup amb la generació de valor per als seus accionistes, que percebran 2.900 milions d’euros amb càrrec a els resultats de 2024 i 2025, fet que suposa 53 cèntims per acció.
“A més, el nostre compromís de retribució, basat en el nostre nivell de rendibilitat recurrent, té potencial de millora a l’alça a causa de l’actualització de les nostres previsions de RoTE“, ha precisat el conseller delegat.
En aquest sentit, els directius han explicat que les perspectives són positives malgrat un entorn de tipus d’interès menors, ja que el 60% de l’estoc d’hipoteques està referenciat a tipus fix i, per tant, no en resultarà afectat, i alhora aquest nou context permetrà elevar l’estoc de crèdit en pimes i empreses, que realitzaran més inversions corporatives i més despesa en capital.
Al Regne Unit, els marges a TSB es veuran recolzats per la contribució de les cobertures de tipus contractades (caterpillar) i per la sòlida estratègia, cosa que portarà la filial a aportar de manera determinant als comptes del Grup el 2025, 2026 i en endavant.
OPA hostil sense precedents
Respecte a l’opa hostil presentada per BBVA, el conseller delegat ha recordat que no hi ha precedents d’OPAs no sol·licitades sobre el 100% del capital els últims 20 anys a Espanya, i ha posat èmfasi en l’alt risc d’execució de l’operació, tant per la dificultat per aconseguir totes les autoritzacions i el suport accionarial necessaris per dur-la a terme, com pel període prolongat que suposaria.
En concret, González-Bueno ha advertit que, en primer lloc, aquesta oferta no té un preu assumible, ja que és actualment un 11% inferior al que oferien al principi, i que ja va ser rebutjat pel Consell d’Administració de Banc Sabadell per infravalorar l’entitat i les seues perspectives futures. A més, ha incidit en la volatilitat del preu ofert, ja que com que és una oferta en accions i no en efectiu depèn de la cotització de BBVA, que en aquest període d’oferta ha arribat a desplomar-se fins a un 21% en alguns moments.
En segon lloc, ha explicat que, com que és una OPA hostil, l’anàlisi de l’autoritat de Competència és molt complexa i es prolonga molt. Res a veure amb el procés de fusió de CaixaBank i Bankia, ha destacat, ja que en aquest cas el negoci de pimes no resultava tan danyat com a l’actual i tot estava acordat.
“Una vegada conclosa la Fase 1 (en què està actualment), el més probable és que la CNMC passi a Fase 2 i, necessàriament, llavors passarà a Fase 3 -que inclou el Govern, qui decidiria si cal endurir, mantenir o suavitzar-ne les condicions–“, ha assenyalat el conseller delegat de l’entitat, que ha recordat que Banc Sabadell i BBVA són dues entitats amb una gran rellevància en pimes, un segment d’una importància crucial a Espanya en representar més del 60% del Producte Interior Brut (PIB), que resultaria molt perjudicat en reduir-se la competència al sector.
L’única manera de mantenir nivells de competència acceptables després d’aquesta operació seria generar l’aparició d’un nou competidor, cosa que és molt complexa perquè per això cal fer una excisió del negoci de Banc Sabadell (carve out) i vendre’l a un competidor, ha assenyalat González-Bueno, que ha posat el cas de la compra de Banco Popular per Banco Santander com a exemple del dany que aquesta operació podria suposar per a les pimes. En aquell cas, el crèdit a empreses de la fusionada Santander més Popular es va restringir extraordinàriament, ha dit.
De les dificultats del procés, González-Bueno també va fer especial èmfasi que és essencial que l’oferta reculli tota la informació i, per això, BBVA ha d’aclarir certes magnituds i impactes, ha de conèixer la decisió i les conseqüències de la decisió de la CNMC i ha de presentar els diferents escenaris resultants, entre els quals hi ha l’escenari de costos i sinèrgies si no es dugués a terme una fusió.
