El cofundador del portal de viatges online Destinia.com va oferir una xerrada a Sabadell Hub Empresa, el fòrum virtual de formació per a empresaris de Banc Sabadell, que va ser seguida presencialment i online per gairebé 300 persones, en què va explicar la seva apassionant peripècia vital i empresarial fins a fundar el seu grup d’empreses actual.
Amuda Goueli va néixer al si d’una família humil en un país que avui ja no existeix: Núbia. Durant la xerrada va explicar el següent: “durant la meva infància ni jo ni els meus germans o amics vam poder gaudir de comoditats que poden semblar tan bàsiques com, per donar un exemple, sabates. En aquella època, senzillament és una cosa que on vaig néixer la major part de gent no tenia”. El seu pare, però, i afortunadament, després de lluitar al costat de l’exèrcit britànic a la Segona Guerra Mundial —la qual cosa li va donar ocasió per ampliar les seves “fronteres vitals”— un bon dia va tenir una certesa que es revelaria summament encertada: per prosperar a la vida, havia de treure la seva família del llogaret. Aquest seria el primer dels factors que canviaria per sempre la vida de la família Goueli.
Trasllat al Caire… i obsessió per “El Quixot”
Es traslladen al Caire, on els germans Goueli, a instàncies dels seus pares, compaginen estudi i diverses feines. Amuda ho fa, des dels nou anys, en llocs tan diversos com una botiga de flors (on posa en marxa les seves primeres iniciatives empresarials), un lloc comercial en un soc (que ell defineix ara com “el Harvard del regateig, i on va aprendre a classificar d’una sola ullada la gent que s’acostava a comprar”) o un lloc de llibres de segona mà. Allà, segons explica, “gairebé ningú no s’acostava a comprar, cosa que a mi em va servir per convertir-me en un malalt de la lectura. Amb tants llibres al meu abast i tant de temps lliure disponible només podia fer una cosa: llegir. Això ràpidament es va convertir en una obsessió”. Fins que un bon dia, en una història resumida de la literatura hispanoamericana, descobreix una referència a un llibre que li crida l’atenció: era “El Quixot”. Aviat descobreix que al seu país està descatalogat, i que l’únic exemplar disponible al Caire és a la biblioteca de l’Institut Cultural Espanyol. Però hi ha un problema: és en castellà, idioma que no coneix. Sense dubtar-ho, s’apunta a un curs de tres anys d’espanyol, per finalment poder-lo llegir. Al mateix temps, acaba la carrera d’Enginyeria Industrial.
Arribada a Espanya i llançament de 300 webs
Els seus professors de castellà al Caire detecten ràpidament una passió, creixent, pel nostre idioma, cosa que els porta a concedir-li una de les dues beques que anualment assignaven a estudiants per conèixer Espanya. Aquella primera visita, als anys 80, el marca profundament. Tant, que als 90 torna, ja per quedar-s’hi. I ho fa en un moment molt especial: el de l’arribada de la febre d’internet. Té la fortuna que li regalin un ordinador vell, ja obsolet, amb què aprèn a programar pàgines web. I alhora es fa amic d’Ian Webber, un músic professional que demana ajuda per crear un web sobre temes musicals. És el seu inici al món online.
Poc després, i en part com a hobby, comencen a crear altres pàgines sobre diverses temàtiques, utilitzant llibres de continguts diversos, que poguessin emprar sense infringir drets d’autor. Aquells primers webs comencen a captar tant de trànsit que aviat es posa en contacte amb ells una agència de publicitat online dels Estats Units demanant-los permís per incloure “banners” publicitaris. L’èxit és immediat. Els comencen a arribar xecs per unes quantitats tan elevades que decideixen dedicar-se completament a crear nous webs en castellà. “Vam arribar a tenir-ne més de 300”, recorda, “que posàvem en marxa en menys d’una setmana”. Tot sembla funcionar perfectament… fins que arriba el “crack” de les empreses online.
L’enfonsament del món online… i la creació de Destinia
Amb la desfeta del món online, però, la seva activitat es paralitza de la nit al dia. “Però s’havia de menjar cada dia”, recorda, “i vam decidir reconvertir una d’aquelles pàgines que parlava de turisme en una central de reserves hoteleres. Tot era molt precari… i no del tot legal, perquè ens faltava algun permís burocràtic per realitzar aquesta activitat. Però, modestament, va començar a funcionar. Rebíem peticions per telèfon o per correu electrònic, i després contractàvem les reserves a una agència de viatges, a canvi d’una comissió”. Havia nascut Destinia.
Màrqueting creatiu… amb “pressupost zero”
Es feia imprescindible que la nova empresa es fes un nom i un forat en el mercat. En altres paraules, calia que Destinia comencés a sortir als mitjans de comunicació… encara que no es disposava de pressupost per a màrqueting. La solució va ser començar a generar notícies impactants que poguessin cridar l’atenció dels periodistes amb l’esperança de captar alguns “breus”. La primera va arribar després d’aconseguir convertir-se en representants a Espanya i a Portugal d’una empresa dels EUA que havia començat a oferir viatges a l’espai exterior. Després d’aconseguir-ho, llancen una nota de premsa oferint el producte als clients espanyols. L’èxit és irresistible. De la nit al dia, Destinia es converteix en una presència habitual als platós de TV. El segueix l’oferta de viatges a Corea del Nord, destinació que no oferia cap agència en aquell moment. Nova bomba informativa. A continuació, ofereixen als clients la devolució dels diners si plou durant el viatge. Entre altres bombes similars. Destinia es consolidava, i els clients cada cop eren més nombrosos.
Constant innovació en el camp tecnològic
A partir d’aquí, i ja amb recursos econòmics per invertir en màrqueting i desenvolupaments tecnològics, el creixement de l’empresa ha estat constant. I ha estat marcat, entre altres factors, per una voluntat constant de liderar en tot moment els canvis tecnològics del sector. Així, per exemple, va ser una de les primeres a posar en marxa, fa quinze anys, una plataforma de pagaments online, quan això encara no era habitual. Posteriorment, també va ser la primera a fer possible el pagament dels seus serveis en criptomonedes. Actualment, ja té en període de proves la seva pròpia plataforma d’Intel·ligència Artificial, que permetrà contractar els viatges mitjançant una petició per escrit, i deixant enrere els cercadors actuals. Aquesta nova opció, a més, possibilitarà a l’usuari personalitzar molt més la seva petició, en contractar un hotel, del que ara és possible. Segons Goueli “el futur és la Intel·ligència Artificial. Als actuals cercadors de viatge els queden pocs anys de vida”.
El 60 % del seu negoci ja és B2B
De fet, la seva tecnologia avançada ha fet que Destinia es converteixi ja en una empresa que centra la major part de la seva activitat a donar suport tecnològic a altres empreses turístiques de tot el món. Encara que el gran públic la continua considerant una agència de viatges online, és cert que avui és una multinacional amb oficines a diversos països per a la qual el B2B representa ja el 60 % de la facturació.
Durant la xerrada, també es va fer referència a la importància de comptar amb el suport i amb la complicitat d’una entitat financera com Banc Sabadell capaç de donar resposta a les demandes de clients com Destinia, que sovint van uns anys per davant del que és normal en el sector. Com va passar quan des de l’empresa es va plantejar al banc la necessitat de comptar amb una passarel·la de pagaments online quan gairebé ningú no la tenia o quan es va sol·licitar implementar el servei en criptomonedes. Dues peticions complicades en aquell moment… però que es van resoldre.
Goueli destaca tres factors que l’han ajudat a triomfar en la seva espectacular carrera. El primer, el valor de l’educació: “No s’ha de deixar mai d’aprendre, i menys actualment, que tenim tota la informació del món al nostre mòbil”. El segon, l’ambició per anar sempre més enllà, “mai no s’ha de deixar de somiar, mai no s’han de deixar de plantejar noves metes”. El tercer, la necessitat que les empreses aportin coses positives a la societat: “Destinia té, des de fa uns anys, diversos orfenats a diversos països del món, així com una llar per a dones maltractades, i fa poc hem obert centres que facilitin l’emprenedoria als joves de països en desenvolupament. Això, al final, és rendible. Perquè, quan gestiones projectes així, això et proporciona un impuls per continuar endavant molt més gran de vegades que la teva pròpia empresa. Perquè, si penses en la manera com estàs ajudant aquestes persones, saps que no pots fallar, per allò que suposaria per a aquests projectes”.
