Banc Sabadell ha organitzat una nova conferència sobre Intel·ligència Artificial dins del cicle “Intel·ligència Artificial De confiança” que es va iniciar a principis d’enguany i que té com a objectiu proporcionar als seus empleats tota la informació necessària per poder endinsar-se, amb les màximes garanties, en l’ús d’aquesta tecnologia revolucionària, que sembla destinada a transformar de manera radical l’activitat de les empreses, els seus clients i la societat en general. Aquesta nova conferència es va centrar en la gestió de la privacitat i de les dades dels sistemes d’I.A.
Després de dues conferències d’àmbit més genèric, protagonitzades per especialistes de la talla de Xavier Marcet i Richard Benjamins, on es van tractar entre altres temes l’abast dels canvis que aquesta nova tecnologia pot arribar a tenir en el dia a dia de la nostra societat i les seves implicacions des del punt de vista de l’ètica empresarial, el cicle ha passat a tractar temes més concrets i pràctics. Així, aquesta nova xerrada, pronunciada pel catedràtic de dret i director de l’Àrea de Privacitat de OdiseIA, Lorenzo Cotino, es va centrar a analitzar les normes legals que avui dia ja regulen la IA, així com les que entraran en vigor en un futur pròxim.
La Intel·ligència Artificial, una tecnologia ja regulada avui dia
Cotino va iniciar la seva intervenció desmentint una creença àmpliament difosa: que encara no existeix normativa legal que reguli la Intel·ligència Artificial. Creença errònia, segons va dir, perquè a totes les activitats relacionades amb el tema se’ls aplica, ja, avui dia, la normativa europea genèrica en vigor (GDPR) que regula la protecció i privacitat de dades personals dels ciutadans de la UE i de l’EEE. Existeixen moltes altres normes legals ja en vigor que poden aplicar-se perfectament a la Intel·ligència Artificial i que les empreses han de tenir sempre en compte quan utilitzin aquest tipus de tecnologies.
El que sí que és cert, i pot ser causa d’aquesta confusió, és que s’està treballant en la redacció de la primera normativa europea específicament destinada a regular des del punt de vista jurídic la IA. Aquesta norma, que serà pionera en el món, es distingirà de les lleis o pràctiques imperants en altres països com la Xina o els EUA en el fet que posarà l’accent, de forma molt clar, en la protecció dels drets individuals dels ciutadans. L’objectiu seria, segons va explicar, doble. D’una banda, que els projectes d’Intel·ligència Artificial desenvolupats a Europa puguin ser distingibles amb alguna espècie de segell de qualitat “Made in Europe” que deixi clar a totes les parts que aquell producte de IA en concret és més fiable que uns altres i respecta de manera escrupolosa els drets i la privacitat de les persones. I, en segon lloc, obligarà tercers països (com ara la Xina o els EUA) que vulguin comercialitzar a Europa productes de IA a respectar les normes que aquí es fixin, encara que en els seus mercats d’origen no siguin obligatòries.
Va fer també referència a alguns problemes de “superposició de normes” que ja avui dia es poden preveure, i que podrien fer que determinats aspectes d’aquesta nova norma jurídica europea tingui alguns aspectes que poguessin entrar en col·lisió amb normes actualment ja promulgades.
Què és i què no és IA? Diferents tipus de IA, diferents nivells de protecció
Entre els principals reptes que la nova norma haurà de resoldre figura el de determinar què és i què no és Intel·ligència Artificial. Així com determinar el risc associat a cada solució que contingui IA en el seu desenvolupament, ja que el nivell de protecció a aplicar és distint en funció del tipus d’informació que s’utilitzi o el grau d’afectació a la vida privada dels usuaris.
Va desmentir també un altre de les “falses creences” que, segons va dir, es detecten sovint entre les empreses. En concret, la que afirma que si les dades que s’utilitzen en un sistema d’Intel·ligència Artificial no són identificables (no contenen dades personals) estan llavors exemptes que se’ls apliqui la legislació de protecció de dades. No és tan fàcil, segons va dir, i és un tema que les empreses haurien de cuidar al màxim. Va posar especial èmfasi en les decisions “Plenament Automatitzades” que es podran programar mitjançant Intel·ligència Artificial, detallant les que previsiblement estaran totalment prohibides en la nova normativa Europa. Per exemple, en el que fa referència a les entitats financeres, aquelles relacionades amb la concessió de crèdit. Però n’hi ha moltes altres, que impacten de forma igualment directa en una altra mena d’indústries, com l’automobilística, per citar un exemple.
En resum, la Intel·ligència Artificial és un camp de treball que ha de ser analitzat a fons i detalladament, des del punt de vista legal, per qualsevol empresa que s’estigui plantejant començar a utilitzar aquestes tecnologies en el seu dia a dia.
- Per a tenir més informació pot visionar-se la conferència, aquí.
- També estan disponibles més recursos informatius en la web www.cotino.es
