La desglobalització és el gran fenomen que ha arrelat des de l’esclat del conflicte armat a Ucraïna. Al costat d’una espiral inflacionista que ha pres empentes insospitades des de la invasió russa i s’ha convertit en l’enemic públic número u de bancs centrals, governs, empreses i llars.
A falta de comprovar si hi haurà decoupling de blocs comercials, una mena de Guerra Freda econòmica entre els EUA i la Xina, espai al qual s’adhereix Rússia, o tan sols una reordenació de les forces motrius del sacrosant principi liberal de fluxos sense restriccions de mercaderies, serveis, capitals i professionals i treballadors, amb una reconversió de les cadenes de valor, dels fluxos logístics i de les condicions de finançament internacionals i els seus sistemes de pagaments, la diversificació de mercats continua sent una pauta no exempta de riscos. Perquè ni geogràficament ni sectorialment apareixen nínxols de negocis atractius a simple vista com per consolidar unes estratègies d’inversió corporatives que precisen, més que mai, l’anàlisi geopolítica i economicofinancer permanent.
Ignacio J. Domingo
La guerra d’Ucraïna està reinicialitzant el comerç i les inversions internacionals a un ritme i a una intensitat difícilment predictibles abans de la crisi sanitària de la COVID-19, encara que més fàcils de presagiar des de l’esclat del conflicte armat a Europa. Les disrupcions sorgides pels confinaments socials i la hibernació de les economies durant la Gran Pandèmia han creat nous actes de resiliència a empreses i mercats i han engendrat un enemic públic número u: la inflació. De tal manera que els fluxos de mercaderies, serveis i capitals s’han alterat i han perjudicat seriosament els fabricants d’automòbils europeus, els hotelers de Geòrgia o Maldives o els centres manufacturers de Bangkok o Lima i, en general, han impactat amb virulència sobre els consumidors a partir de l’encariment de l’energia, els aliments i altres matèries primeres, especialment metàl·liques. El poder adquisitiu de les llars es destina ara en grau més alt a aconseguir béns de primera necessitat. En conseqüència, han augmentat les vulnerabilitats per totes les latituds i indústries i el clima dels negocis del cicle post-Covid s’ha enrarit de manera sobtada.
El diagnòstic correspon a Michele Ruta, economista de Comerç i de Competitivitat Global del Banc Mundial, qui alertava ja en la primera setmana de la invasió russa que el volum dels intercanvis comercials i del PIB global s’havia deixat ja un punt percentual, davant la caiguda massiva de les exportacions netes de productes manufacturers a Vietnam, Tailàndia o Mèxic, i de les vendes d’aliments no sols d’Ucraïna, sinó també de Turquia, el Brasil o l’Índia i dels combustibles fòssils a Nigèria i mercats d’Orient Pròxim. Enmig d’una onada de convulsions en l’economia mundial canalitzades a través de cinc conductes: les matèries primeres, les xarxes logístiques, les cadenes de valor, les inversions estrangeres directes i sectors especialment sensibles a la nova ona expansiva provocada per la guerra com el turisme.
Des de llavors, més d’un miler d’empreses han sortit de Rússia. Mesura lloable per atorgar credibilitat i eficàcia a les sancions contra el Kremlin que, no obstant això, no ha de fer oblidar que desenes de milers de companyies occidentals s’han beneficiat dels avantatges d’un ordre globalitzat. Amb costos productius menors en mercats com el de l’Índia, un ampli ventall de consumidors a la Xina o accés a processos d’extracció de minerals a Àfrica o Amèrica Llatina, mentre els bancs estatunidencs i europeus els atorgaven préstecs habituals o ajudaven financerament les seves estratègies d’externalització d’activitats.
La fugida d’empreses convida a pensar que el món, efectivament, ha canviat, explica Michael Posner, reconegut psicòleg i investigador del comportament humà que, en el seu compte de Twitter, emfatitza que el món travessa un “moment crític en la història moderna”, amb aquesta maniobra de Vladimir Putin de restablir les regles de joc de la geopolítica internacional que entre les seves primeres mesures ha forçat un viratge en les estratègies empresarials, sobretot en les del sector exterior. Els professors David Simchi-Levi i Pierre Haren secunden la teoria de Posner i, en un assaig conjunt a Harvard Business Review, afirmen que la rèplica del tsunami sobre les cadenes productives i de subministrament, que ha tensionat des del comerç alimentós fins als semiconductors, ha desencadenat un fervor per tornar a regionalitzar centres operatius i fabrils amb segell global que ja abans fins i tot de la COVID-19 es plantejava a la sala de màquines de no poques multinacionals per la guerra aranzelària deslligada entre els EUA i secundada des de la Xina.
La reducció de la dependència energètica d’Europa no és sinó el replegament d’aquesta submissió productiva empresarial. O, dit d’una altra manera: el sector privat occidental es planteja seriosament i urgentment reconduir les seves estratègies d’outsourcing i offshoring empreses en els anys noranta per reduir costos i retenir o incrementar els seus avantatges competitius. Malgrat que ja era una opció ineludible des del credit crunch de 2008. Ara —diuen aquests acadèmics— l’alternativa és, a més, imperiosa, atès que la seva exposició als riscos és major amb l’actual tàctica d’externalització dels seus serveis i perquè, per a més inri, no satisfan les seves demandes locals.
Simchi-Levi i Haren ho constaten amb dades. Entre 2014 i 2018, les manufactures xineses van créixer en un 21 %, mentre que les estatunidenques ho van fer en un 13 %. I, el 2019, l’any que va antecedir la crisi sanitària, el gegant asiàtic acaparava el 28,7 % de tota la manufactura global, enfront del 16,8 % que va produir la indústria del primer mercat internacional.
Simchi-Levi, catedràtic de sistemes d’enginyeria en el MIT de Massachusetts i director del MIT Data Science Lab, i Haren, CEO de la Fintech Causality Link, també aporten una altra lectura bàsica: el gener de 2020, una enquesta entre 3.000 signatures globals va desvelar que el conflicte aranzelari entre Washington i Pequín havia impulsat ja la revisió de les seves tàctiques d’externalització i les seves cadenes de valor situades en mercats amb riscos geopolítics. Almenys una part notable dels seus processos productius. Més de la meitat de les estatunidenques en més del 50 % dels sectors van declarar ja llavors la seva intenció de restaurar les seves estructures per desplaçar-les cap als seus mercats d’origen.
Els preus del gas han variat segons les regions. Però a Europa van créixer un 45 % entre gener i març, fins als 41 dòlars per milió de British Thermal Units (Btu), la seva mesura universal, malgrat que als EUA es va mantenir al voltant dels 4,9 dòlars. “La revaloració de l’energia ha creat convulsió en l’economia global, amb un impacte més que notable a Europa”, admet l’OMC, des d’on s’emfatitza que els serveis comercials es van veure afectats directament per les seqüeles del conflicte armat i, indirectament, per l’augment dels preus del transport, tant marítims com aeris i terrestres.
Més de la meitat de les estatunidenques, en més del 50% dels sectors van declarar ja el 2020, un mes abans de la irrupció de la COVID-19 la seva intenció de restaurar les seves estructures per desplaçar-les cap als seus mercats d’origen; no és una regressió de la globalització, sinó un ajust estratègic en tota regla fins a comprovar el curs que pren l’ordre mundial, alerten els experts
La reordenació de les empreses exteriors
En aquest context, la remodelació i reconversió de les línies de negoci internacionals sembla un imperatiu. Rachel Barton, director de Lideratge Estratègic per a Europa a Accenture, creu que els executius han de prioritzar la resiliència dels seus negocis per assegurar el futur tant de les seves organitzacions com dels seus clients i treballadors. “No hi ha nínxols específics, però existeixen i la cerca d’oportunitats està en estat latent”, encara que la irascibilitat dels mercats i l’encariment del finançament també els faci “volàtils”. Els plans de contingència han de ser una constant, així com la “identificació d’accions potencials” per garantir l’eficàcia de les seves estratègies exteriors. Perquè fins i tot abans de la guerra d’Ucraïna, set de cada deu directius ja mostraven la seva màxima preocupació per l’espiral inflacionista i les pujades dels tipus d’interès, que impactaran sobre la rendibilitat i els beneficis de les seves empreses i elevarà la pressió salarial, a més de reduir les seves habilitats per retenir els seus treballadors.
Per a Barton, en aquesta etapa d’incertesa, les empreses han de controlar l’impacte de l’augment de les matèries primeres, de les modificacions dels índexs de confiança del consumidor i de les seves planificacions d’inversió, davant un futur immediat amb disrupcions energètiques pels embargaments i tensions geopolítiques sobre el gas i el petroli, retallades de despeses de llars en productes no essencials i focalitzar els seus esforços en tota mesura encaminada a l’eficiència del seu sistema operatiu. Davant un risc real d’estanflació o de recessió en certs mercats amb conseqüències més o menys directes sobre sectors concrets. I l’execució imminent d’una llista de respostes ràpides, entre les quals destaquen el reforç de les seves línies de solvència a curt termini, els seus mecanismes de capacitació operativa, la seva gestió de subministraments o de recursos humans. “La previsibilitat ha de ser una constant” a l’hora de decidir escenaris de potencial risc geopolític, perquè la seva “exposició” a mercats o sectors concrets poden desembocar en un impacte financer que “desestabilitzi els seus actius” o condicioni les facilitats financeres d’entitats bancàries, les garanties de lliurament de proveïdors o la confiança dels inversors.
En McKinsey alerten de dotze disrupcions propiciades per la guerra d’Ucraïna entre les quals destaca la seguretat en el subministrament de l’energia i els aliments, encara que també en el dels fertilitzants i els productes i minerals metàl·lics; en plena carrera de revaloració de la pràctica totalitat de les matèries primeres que ja el 2021 van registrar un exercici rècord. Davant unes estimacions catastrofistes, com les que anticipa Nacions Unides i que parlen que la collita global de cereals podria reduir-se entre un 30 % i un 40 % a la tardor per les dificultats amb els fertilitzants. En un escenari en què la FAO no descarta, amb el seu Indicador de Preus d’Aliments, que escalin en un 45 % el 2022, segons el seu pitjor escenari predictiu, i empenyin a la pobresa a milions de persones de rendes mitjanes i baixes. Davant potencials ramificacions que van des d’un aterratge brusc del comerç a depreciacions monetàries o venciments dels seus deutes insostenibles.
Enmig d’una diversificació de les demandes energètiques globals i d’una reconversió de les cadenes de valor: el 60% dels sondejos a directius convenen a admetre que les seves empreses estan incrementant els seus inventaris de productes crítics; en especial, matèries primeres, ressalten en McKinsey.
Marc Saxer, director a Àsia de la Fundació Friedrich Ebert i expert internacional, emfatitza el canvi de l’ordre mundial per les transformacions i canvis de paradigma que s’estan donant en el terreny de l’energia, de la producció i distribució i en els sistemes financers a causa de la guerra a Ucraïna i el doble desafiament de Rússia i la Xina cap a la Pax Americana, que manté sense aclarir la incògnita sobre les zones d’influència i de poder de les tres superpotències, així com el model multilateralista-liberal, dins d’un escenari de confrontació geoestratègica permanent que indueix a accelerar l’èxode de capitals al trànsit industrial i tecnològic i a la recuperació del poder dels combustibles fòssils en el cicle de negocis post-COVID.
Saxer, a més, recorda que des del credit crunch de 2008, “ni el comerç ni les inversions transfrontereres s’han restablert plenament”, cosa que ha facilitat que l’epidèmia de la COVID hagi creat “més vulnerabilitats sobre les cadenes de valor”. I que l’hegemonia del dòlar s’ha posat en dubte des de l’activació del sistema de transferència de pagaments CIPS com a alternativa al SWIFT occidental, que va ser bloquejat per a operacions made in Russia en el pla de sancions econòmiques contra el Kremlin, impulsat per la Xina, que també està accelerant l’entrada en escena del iuan digital. Mentre retrocedeix la posició del bitllet verd dins de les reserves de divises estrangeres dels bancs centrals, als mercats financers o en els fluxos d’alguna de les mercaderies del comerç global. Pequín confia que les represàlies contra Rússia li serveixin d’oportunitat per amenaçar la supremacia del dòlar.
Al FMI parlen que el conflicte armat està reverberant empresarial i industrialment el mapa productiu global. Alfred Kammer, director per a Europa del Fons Monetari, desgrana el triple impacte que, al seu judici, ha sorgit per la invasió d’Ucraïna. A través d’una escalada de la inflació provocada per energia i aliments que ha erosionat els ingressos i ha minimitzat la demanda; d’una disrupció del comerç, les cadenes de valor i les remeses internacionals i d’una pèrdua de la confiança empresarial davant la incertesa inversora sobre actius amb pes específic als mercats de capitals, com els tecnològics, i fuites de carteres des dels mercats emergents. Tot això “ha reverberat els riscos en totes les latituds del globus i ha generat inseguretat en els subministraments”, així com una “ralentització dràstica dels fluxos comercials i de l’economia mundial”.
A llarg termini, aquestes alteracions haurien de reorientar-se amb reconfiguracions de les cadenes de producció, la desfragmentació dels sistemes de pagaments, la canalització de l’energia i una realineació de les reserves de divises i els venciments de deutes. Si intentem impedir que es trenqui la globalització i, molt especialment, dos dels seus elements associats, el comerç i la tecnologia. De manera que a Europa, els governs hauran de confrontar de nou les seves pressions fiscals per abordar les despeses en seguretat energètica i partides de Defensa i les seves empreses i bancs “revisar els seus nivells d’exposició a Rússia. A Àsia Central i el Caucas, països veïns i pròxims a Moscou, experimentaran els efectes de la recessió russa i les represàlies d’Occident en els seus models de pagaments, vincles comercials, remeses, inversions o en els seus fluxos turístics, que podrien tenir conseqüències adverses en les seves economies, inflacions i balances per compte corrent i pressupostària.
A l’Orient Pròxim i Àfrica del Nord les tensions dels preus de l’energia i els aliments i l’encariment de les condicions financeres posa en una situació compromesa mercats com l’egipci, que importa el 80 % del blat de Rússia i Ucraïna. En una zona en què qualsevol increment dels subsidis oficials debilitarà la seva posició fiscal sota un clima de carestia de les condicions de finançament que podrien alimentar la fugida de capitals, elevar els seus nivells de deute i empitjorar el seu accés als mercats internacionals. A l’Àfrica subsahariana el problema és la detenció dels seus programes de prosperitat, amb potencials reduccions del turisme, vulnerabilitats en els seus serveis de deute i una escala més gran de confrontació social i empresarial, atès que les seves nacions importen al voltant del 85 % del seu blat dels dos països en conflicte bèl·lic, “a uns preus desorbitats”.
Sobre Amèrica Llatina, la inflació s’ha instal·lat per sobre del 8 % anual en cinc de les seves economies més poderoses: el Brasil, Mèxic, Xile, Colòmbia i el Perú, amb els seus bancs centrals lluitant per defensar la seva credibilitat en el combat contra l’espiral de preus. I un efecte desigual del cost de les matèries primeres, que danyen els països d’Amèrica Central, importadors de gas i petroli, especialment els caribenys, mentre que els exportadors de cru, coure, ferro i blat de moro i blat o productes i minerals metàl·lics podran mitigar el seu impacte sobre el creixement. En un clima amb condicions financeres encara factibles però supeditades a pujades de tipus en el futur en una àrea d’influència de la Reserva Federal.
Sobre Àsia-Pacífic, el Fons explica els danys limitats pel reforç de les àrees de lliure comerç amb cada vegada més llaços econòmics, financers i d’inversió. Encara que els efectes més perniciosos es focalitzaran sobre els socis de l’Asean, importadors de petroli, i l’Índia i les economies insulars del Pacífic. A la Xina li repercutirà en uns programes d’estímul fiscal menys generosos per impulsar el creixement al voltant del 5.5 % del PIB aquest any, així com en una desacceleració de la demanda de les seves exportacions. A Corea del Sud i el Japó, les ajudes a la població i les empreses en despesa de combustible poden amortir l’impacte durant algun temps, mentre que a l’Índia l’IPC ja es troba al límit del rang establert pel seu banc central.
El FMI apel·la a les noves despeses fiscals per abordar aquesta espiral inflacionista i destaca la gran transcendència de les xarxes de seguretat globals i regionals. “Vivim en un món amb més propensió al shock”, aclareix la directora gerent del FMI, la búlgara Kristalina Georgieva, qui ressalta la conveniència que es “reforcin les accions concertades col·lectives per intentar eludir els seus efectes”.
Oliver Jones, de l’Àrea de Sostenibilitat d’EY Global considera que els models de negoci amb vocació internacional persistiran en l’ordre econòmic que està sorgint, però que hauran d’adaptar-se a les noves realitats geopolítiques després del moviment sísmic que la guerra a Ucraïna ha provocat en la línia de flotació de la globalització. “Els executius i directius hauran de vigilar més estretament les aliances empresarials, el context geoestratègic i les consideracions socioeconòmiques” dels mercats en els quals s’instal·lin els seus negocis. “Els CEO necessiten comprendre les dinàmiques per perfilar les estratègies i poder gestionar tots els riscos polítics”, explica. I “és imperatiu que ho facin”, aclareix.
En el món multipolar emergent, amb opcions de decoupling de dos blocs comercials amb vitola de rivalitat i antagonisme, les companyies “poden veure augmentar l’intervencionisme dels governs en les seves cadenes de valor, en les limitacions o rebuig a certs fluxos d’inversió transfronterers, controls a l’exportació, mesures comercials restrictives i un escrutini de regulacions més intens. D’aquí que la recomanació essencial sigui alinear les inversions cap a mercats sota acords de lliure comerç, que naveguin en la mateixa longitud d’ona que les normes de cada bloc essencial al qual pertanyi el seu país d’origen, i que apostin per plans de digitalització i de cooperació manufacturera i de vendes comercials. Un panorama que els experts d’EY consideren que serà particularment exigent en sectors estratègics per a la seguretat nacional com els semiconductors, els equips informàtics i de telecomunicació, els vehicles elèctrics, la indústria farmacèutica o determinades infraestructures crítiques. En un escut en el qual els avenços en sostenibilitat i neutralitat energètica hauran de seguir regint els models de negocis i els seus catàlegs de productes.
Segons EY, a curt termini, les sancions i la guerra elevaran la demanda de combustibles fòssils per satisfer a empreses i llars, cosa que augmentarà els ingressos de les empreses i de països productors, que guanyaran influència geopolítica, mentre que a mitjà i llarg termini s’accelerarà la transició energètica amb mesures de major urgència en la diversificació de les fonts que assegurin la sostenibilitat i la descarbonització. Amb cautela sobre els minerals verds, imprescindibles per apuntalar la transició, amb Rússia monopolitzant l’11% de la taxa global de níquel i el 5 % de la de cobalt, cosa que atorga a Moscou més quota de poder per exacerbar els subministraments mundials. Companyies i governs necessitaran innovar en les seves cadenes de valor que incloguin les fórmules de joint ventures amb empreses mineres o iniciatives d’economia circular que reciclin, per exemple, materials electrònics amb aquest tipus de components.
La gestió d’aquests riscos geopolítics passa per adequar constantment els seus efectes i llegir en temps real cada variant amb l’objecte d’incorporar-los a cada protocol empresarial (o ERM en les seves sigles en anglès); establir un equip geoestratègic trans-funcional que assumeixi objectius i competències d’anàlisi sobre unitats de negocis amb capacitat per actualitzar els efectes reguladors que poguessin derivar-se i refinar constantment l’estratègia als requeriments de la realitat geopolítica, amb el propòsit de planejar processos, especialment en les cadenes de valor i les entrades -o tàctiques de consolidació- en els mercats exteriors.
La guerra d’Ucraïna i les sancions a Rússia han elevat la importància de comprendre les dinàmiques geopolítiques i adequar-les a la gestió de riscos corporatius (ERM), per la qual cosa els executius hauran de llegir convenientment els seus efectes sobre les cadenes de valor o l’estratègia operativa de la companyia en el nou ordre global
Temps de diversificar riscos i mercats amb suma cautela
La Companyia Estatal d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació (Cesce) acaba de passar revista a les conseqüències de la guerra en el procés d’internacionalització de l’economia espanyola, en la qual el seu president, Fernando Salazar, en un recent acte, ha insistit que, de moment, no ha frenat el comerç exterior amb els països no implicats en el conflicte. Al seu judici, el nou ordre geopolític “està marcant l’agenda internacional i les cobertures de risc polític són clau en aquest escenari”. No és -matisa- l’atmosfera desitjada, però el conflicte bèl·lic “portarà nínxols com l’acostament geogràfic de les cadenes de valor o les apostes per les energies renovables i la producció energètica nacional”. Salazar va intervenir en el webinar organitzat pel Club d’Exportadors i Iberglobal Implicacions per a la Internacionalització espanyola de la guerra d’Ucraïna, en el qual va compartir visió i anàlisi amb José María Viñals, soci de comerç internacional i sancions econòmiques de Squire Patton Boggs, i amb Alfonso Tena, director de Relacions Institucionals d’Indra. Els tres ponents van coincidir a afirmar que “no s’estan percebent efectes col·laterals relatius a exportacions i importacions amb altres mercats” a l’haver passat els primers cent dies de la invasió russa d’Ucraïna.
Encara que òbviament ha tingut efectes directes i immediats. Perquè el volum del comerç d’Espanya amb Rússia, Ucraïna i Bielorússia ascendia a 10.000 milions d’euros. A més, i de manera immediata, han emergit seqüeles indirectes com l’encariment de les matèries primeres o les complicacions en termes de logística terrestre, marítima i aèria, que afecten el comerç internacional però que, fins a l’equador del segon trimestre, “no l’estan llastant o paralitzant”. Respecte als riscos geopolítics, el president de Cesce va ser contundent: “la geopolítica està marcant l’agenda internacional i el món està canviant, passant d’una hegemonia estatunidenca a un escenari multipolar on la Xina ha adquirit un pes creixent”. Davant aquesta realitat, les empreses han de tenir en compte -va explicar- els elevats riscos existents i cobrir-se amb cobertures de risc polític. Encara que va precisar que les pòlisses “no cobreixen les multes imposades a empreses sancionades”. Fins i tot, si es sap a priori que l’operació està sancionada quedaria exclosa de cobertura. Encara que sí que pot cobrir -va explicar-, “operacions anteriors que no es puguin dur a terme perquè l’altra part es veu afectada per aquestes sancions”. En aquest cas, si el nostre client no pogués cobrar l’operació, l’assegurança per compte de l’Estat sí cobriria aquesta transacció, va matisar.
En el terreny de les oportunitats el diagnòstic va ser compartit. El nou món tendirà a escurçar les cadenes de valor, acostant i diversificant la producció, encara que resulti una mica més cara, i sorgiran negocis generats pel desproveïment en les xarxes de subministrament; s’impulsaran decididament les energies renovables i la producció energètica nacional per corregir la dependència energètica d’Europa; es posarà el focus empresarial en la diversificació del seu comerç exterior més enllà dels mercats tradicionals; s’incrementaran els pressupostos de defensa de molts països, sector en el qual Espanya és potent i arrossegarà altres segments com el de l’electrònica o les telecomunicacions i, en general, haurà de tenir-se cautela i bon anàlisi geopolític i economicofinancer sobre les destinacions geogràfiques a les quals es pretén acudir.
Una de les últimes radiografies de Coface emfatitza que el gir econòmic generarà nombrosos perdedors i molt selectes guanyadors. Amb els socis europeus en l’epicentre del tsunami per la seva dependència energètica de Rússia, i la majoria del circuit emergent revelant sortides de capitals o combatent pressions per depreciar les seves monedes i evitar un empitjorament de les seves balances corrents i dels seus deutes. Sota la concepció que “el món ha canviat i ja res tornarà a ser el mateix”. Amb una reacció contundent de la Reserva Federal cap al salt inflacionista en la seva economia que “refredarà més del previst l’activitat”, els països africans en estat permanent de lluita contra els colls d’ampolla comercials i logístics, els riscos polítics i l’encariment de les condicions financeres, esperant el despertar de la Xina en la segona meitat de l’any, Amèrica Llatina sota un impacte net encara incert encara que no exempt que un empitjorament gradual faci detonar el descontentament social i les economies del Golf Pèrsic entre les grans vencedores del conflicte.
En els primers cent dies de la guerra i amb la inflació com a declarat enemic públic número u, els nínxols de negoci de mercats i sectors s’han ocultat davant el gir de l’ordre global i el deteriorament financer per les pujades dels tipus d’interès, que perjudiquen les estratègies de diversificació de riscos
