A Catalunya, un 8,7 % del col·lectiu professional dedicat a la tecnologia són dones. Si el 91 % dels professionals que treballen en l’ecosistema digital són homes, és habitual que els projectes tecnològics que es desenvolupin parteixin d’una visió del món masculina. Seria bo canviar aquesta dinàmica per evitar biaixos de gènere?
La resposta és sí. És la conclusió de la darrera sessió de Sabadell Forum sobre el cicle IA Confiable que va comptar amb la presència de la catedràtica de la UPC-Barcelona Tech i assessora de la Comissió Europea en assumptes d’intel·ligència artificial (IA), Karina Gibert, i del director de la Comunitat d’Analítica i Intel·ligència Artificial de Banc Sabadell, Alesander Gómez. Tots dos van debatre sobre els riscos i les oportunitats de la diversitat de gènere en IA, en un acte moderat per la directora d’Assessoria Jurídica Internacional i membre del col·lectiu SWING, Esther Nin.
En una entrevista publicada el darrer 20 d’octubre a El País, l’exdirectora d’IA responsable de Google i fundadora de Diverse IA, Toju Duke, lamentava que el debat sobre la intel·ligència artificial s’hagi centrat en el perill de l’existència de la humanitat que comporta el seu ús, quan el veritable problema, des del seu punt de vista, és que avui aquesta eina discrimina la població i amplifica injustícies sistemàtiques que s’haurien d’haver eliminat.
Una d’aquestes injustícies és l’existència de biaixos. Karina Gibert i Alesander Gómez van posar el focus en la manera com el biaix de gènere impacta en la IA. Que hi hagi dones que no tinguin opció a accedir a un crèdit, a un lloc de treball o a unes subvencions socials, per citar-ne alguns exemples, pot ser determinat per uns sistemes tecnològics, els algorismes dels quals s’hagin nodrit de dades esbiaixades. Així ho va reconèixer Karina Gibert: “Les dades ja estan esbiaixades de base. És molt important vigilar sobre quin univers ha d’actuar una IA i assegurar que l’estem alimentant amb unes dades que representen tots els segments que hi ha en aquest univers. Hem pecat d’una cosa que no és pròpia de la IA: Per què no ens hem preocupat per la fiabilitat de les mostres de dades que és allò que alimenta els algorismes? Aquest és un problema molt conegut”. Un problema que ha de ser abordat amb una ètica del treball adequada i una regulació global europea que protegeixi els drets dels usuaris i que alhora no restringeixi la capacitat de desenvolupament i innovació per no perdre competitivitat amb els models d’IA que es desenvolupen als EUA i a la Xina. “L’ètica —va subratllar Karina Gibert— va més enllà del biaix, perquè estem parlant del dret de les persones, de la privadesa i de la igualtat d’oportunitats, entre moltes altres coses. Es pot treure un producte legal, però no ètic. Per això hem d’anar més enllà del que marqui la llei. Hi haurà una part del model ètic que quedarà regulada, però n’hi haurà una altra que quedarà com a recomanació”. En aquest sentit, Alesander Gómez va afegir que també és rellevant que la societat adquireixi una consciència o una cultura digital que reivindiqui els seus drets i, per això, va demanar que cada persona que interactuï amb la IA tingui interès a saber de quina manera la IA impacta en la seva privadesa.
No obstant això, per evitar els biaixos de gènere no n’hi ha prou amb un model ètic i una bona regulació. Per això, els dos participants de Sabadell Forum van aprofundir en la idea que cal animar que les dones copin l’espai tecnològic i mostrin més interès per les professions STEM. La tecnologia s’ha de feminitzar. I no només és bo per aconseguir l’equitat en el sistema, sinó perquè els resultats demostren que les empreses dirigides per dones ofereixen millors resultats que les que són dirigides per homes, tal com va emfatitzar Karina Gibert: “Diversos estudis assenyalen que les empreses dirigides per dones emprenedores, sobretot en l’àmbit tecnològic, registren més beneficis, de l’ordre del 4 %, que les que són dirigides per homes. El lideratge de la dona en aquests àmbits que tendeixen a ser més col·laboratius produeix dinàmiques més productives”.
Karina Gibert: “Les dones que estem en tecnologia ens hem de deixar veure; les nenes necessiten referents femenins”
Davant d’aquesta realitat, la pregunta clau és: què cal fer perquè les dones se sentin seduïdes i apostin per una carrera professional tecnològica? Per a la catedràtica de la UPC-Barcelona Tech, és un tema molt polièdric que abasta tota la cadena de desenvolupament vital d’una dona. Perquè tot arrenca, va afirmar, des d’una visió ancestral i patriarcal quant al fet que el paper de la dona a la vida és ocupar-se dels altres, ja sigui en l’àmbit familiar, educatiu, institucional o en els mitjans de comunicació. Segons la seva opinió, cal trencar amb aquest estereotip i considera fonamental que les nenes tinguin referents femenins. “Les que hi som —va apuntar Karina Gibert— ens hem de deixar veure. És important que les dones del sector i les que ocupen llocs de lideratge surtin i s’expliquin. Podem fer moltes coses com ara construir xarxes de dones, tal com heu fet les dones directives de Banc Sabadell creant el col·lectiu SWING per identificar dèficits de gènere”. Per això, tant Karina Gibert com Alesander Gómez van coincidir a assenyalar que cal que tant els homes com les dones tinguin sensibilitats de gènere per construir un món més representatiu, equitatiu i just.
Aquests van ser alguns dels assumptes tractats al cicle IA Confiable que organitza la Direcció d’Analítica i Intel·ligència Artificial en el marc de Sabadell Forum i que en aquesta ocasió va comptar amb la col·laboració del col·lectiu SWING.
Si vols veure la secció completa, fes clic aquí.
