Que és una amenaça per a la humanitat, que és una eina que discrimina, que caldria posar-li fre… Per a la presidenta d’OdiseIAIdoia Salazar, la intel·ligència artificial (IA) genera molts prejudicis i desconfiança per desconeixement. En la seva opinió, la clau està en el seu ús i, per tant, en les persones que la desenvolupen. La responsabilitat i l’ètica de la IA recau en els humans, no en les màquines.

 

 

Així es va expressar aquesta experta en l’última sessió del cicle “Intel·ligència Artificial De confiança” sota el títol “Transparència en algorismes en intel·ligència artificial” que va organitzar la Direcció d’Analítica i Intel·ligència Artificial, en el marc de Sabadell Fòrum

L’aparició del tractor per llaurar la terra va ser un rellevant progrés en el món agrícola. La seva irrupció va venir a millorar el treball dels professionals del camp. Avui ningú dubta del seu positiu impacte. Idoia Salazar va esmentar aquest exemple per posar-lo al nivell de la implementació de la IA i els beneficis que comporta. “La IA és una eina com ho és el tractor en el camp, una eina que ens ha d’ajudar a fer millor les coses”, va apuntar.

El posicionament d’alguns reconeguts experts en IA alertant de l’impacte negatiu del seu ús en les nostres vides contrasta amb la visió d’Idoia Salazar que sosté que frenar el seu desenvolupament és impossible. “No seria ètic no usar actualment la IA. Posar-li fre és irreal, perquè estem parlant d’una eina tremendament útil, barata i fàcil d’utilitzar. El que cal fer —va afegir la presidenta d’OdiseIA— és avançar en paral·lel en l’aplicació de normatives i principis ètics”. Seria, al seu judici, la manera d’atenuar o liquidar temors i l’escepticisme regnant.

Des del seu punt de vista, és un deure que empreses, organismes públics i privats emprin la IA a tots els nivells, ja que és un element fonamental per gestionar, donada la gran quantitat de dades que es manegen actualment. A més, la irrupció de la IA Generativa —sobretot el ChatGPT o DALL-E, entre altres models— ha suposat un canvi d’era dominada per una tecnologia de gran impacte. Per això, va sentenciar que l’ús de la intel·ligència artificial “no és una opció, sinó un deure” al mateix temps que va reivindicar que hi hagi un alt nivell de responsabilitat i ètica en la seva implementació.

 

Combatre desconfiança i desconeixement

Precisament, per combatre la desconfiança i el desconeixement que hi ha entorn de la IA, va demanar a les empreses i organismes fer un esforç extra a l’hora d’explicar i ser transparents en els processos d’ús. “La transparència de dades i d’algorismes de IA implica la capacitat de saber quines dades s’utilitzen, com s’utilitzen, qui les utilitzen, per a què els utilitzen i com s’arriba, a partir de les dades, a prendre decisions que afecten la vida de les persones”, va explicar.


La presidenta d’OdiseIA va mostrar la seva disconformitat amb els que afirmen que cal competir amb la IA per tractar de minimitzar la seva incidència. “Competir amb una màquina és ridícul, de la mateixa manera que ho seria si l’home volgués competir amb un cavall de carreres per demostrar qui és més veloç”, va assegurar. També es va desmarcar dels que clamen prohibir la IA: “No es tracta de prohibir, sinó d’usar bé la tecnologia i regular-la. Cal fer una IA que posi en el centre a les persones”. I va ressaltar el treball que està fent la Comissió Europea per establir una regulació que contribueixi a augmentar la confiança entre els consumidors. La seva intervenció va finalitzar amb una petició determinant: és necessari efectuar un canvi dràstic en els models d’educació perquè al seu entendre cal “impartir una educació que impulsi i fomenti l’esperit crític de les persones, perquè és la millor manera d’evitar una societat manipulada”.

 

 

Es pot confiar en el gènere humà?

Experts com Sam Altman, director executiu d’OpenAI (creador de ChatGPT), o Demis Hassabis, director executiu de Google DeepMind, adverteixen que la IA pot causar l’extinció de la humanitat. D’acord amb les paraules d’Idoia Salazar a Sabadell Fòrum, el quid de la qüestió és saber què genera més temor: l’abast de la IA o la voluntat o intencionalitat de les persones. Quan es planteja la dicotomia entre els quals propugnen desenvolupar una IA de confiança o responsable i els que pronostiquen funestos horitzons a partir del seu potencial, tal vegada cal repassar la història de la humanitat per trobar les respostes a la pregunta clau: es pot confiar en el gènere humà per afrontar amb responsabilitat i confiança el futur?