Només els més veterans saben que Manuel Orantes va ser una extemporània rosa en l’erm jardí tennístic espanyol dels anys 70. Es va criar en una barraca del barri del Carmel de Barcelona i del no-res va aconseguir ser el segon millor tennista del món el 1973. Avui, en l’incomparable marc del Barcelona Open Banc Sabadell, amb motiu del Dia Internacional del Llibre, es presenta la millor lectura de la seva trajectòria.
L’extraordinària carrera d’Orantes s’ha plasmat a “De la barraca al podi”, una biografia escrita pel periodista Félix Sentmenat. Guanyador de 33 títols de l’ATP, entre ells l’US Open i el Masters, Manuel Orantes, que s’ha adjudicat tres vegades el torneig del Reial Club Tennis Barcelona, és el segon tennista espanyol més llorejat de la història. Només el supera Rafa Nadal.
Va néixer a Granada el 1949 en una família sense recursos. La seva mare va morir, malalta, quan ell tenia sis mesos. Va arribar a Barcelona amb dos anys i es va instal·lar amb els seus dos germans, una tia i els seus avis, en una barraca improvisada en un descampat del Carmel. Sense llum, aigua ni calefacció. El seu pare els va abandonar poc després per una altra dona. Fins que amb vuit anys va entrar com a aplegapilotes en el Club Tennis de La Salut i va aprofitar aquest trampolí per propulsar-se fins al cim del tennis mundial. A partir d’aquí, la seva capacitat de treball, sacrifici, compromís, humilitat i una prematura maduresa van convertir aquesta rosa extraordinària del tennis en un èxit de llibre.
El periodista Félix Sentmenat explica que la biografia va sorgir de manera casual, en una xerrada espontània a la cafeteria del Reial Club de Tennis Barcelona repleta d’anècdotes i històries com a jugador. “Vaig pensar —explica Sentmenat— que Orantes no havia tingut la repercussió que els seus 33 títols ATP requerien. Que s’havia destacat sempre la figura de Santana, per la seva innegable condició de pioner del tennis espanyol, i de resultes s’havia sigut injust amb un dels nostres grans esportistes. Que valia la pena estirar del fil per posar negre sobre blanc les vivències d’un home que, com deia Machado, destaca per ser, en el bon sentit de la paraula, bo”.
Per als aficionats al tennis o per als que admiren històries vitals de superació, “De la barraca al podi” és una bona opció per al dia de llibres i roses.
