Banc Sabadell i FADE (Federació Asturiana d’Empresaris) van organitzar una jornada per analitzar els reptes, les perspectives —i també els riscos— que tenen davant seu les empreses amb l’arribada de la Intel·ligència Artificial.
La jornada va comptar amb la presència d’Alfredo Fernández Santos (director comercial territorial nord-oest de Banc Sabadell) i de Leticia Bilbao Cuesta (directora de l’Àrea de Desenvolupament Empresarial de FADE) i les ponències van anar a càrrec d’Irene Díaz Rodríguez (catedràtica de Computació i Intel·ligència Artificial) i de Luis Echavarri Lasa (director de la Unitat d’Analítica i Intel·ligència Artificial de Banc Sabadell).
Una tecnologia amb un creixement imparable
Durant la jornada, es van exposar algunes dades que posen de manifest la gran velocitat amb què l’ús de la Intel·ligència Artificial està evolucionant: “Twitter va trigar 65 mesos a assolir els 100 milions d’usuaris, mentre que ChatGPT va aconseguir assolir aquesta mateixa xifra en tan sols dos mesos”. Experts vaticinen que l’impacte (a escala mundial) que la Intel·ligència Artificial tindrà sobre del PIB, des dels nostres dies fins a l’any 2030, tindrà unes magnituds mai vistes. Actualment, s’estima que el 20 % del PIB de la Xina ja està directament relacionat amb la IA. Un creixement igualment exponencial s’ha detectat en el món empresarial. Així, si el 2021 tan sols el 7 % de les empreses utilitzaven algun tipus d’intel·ligència artificial, avui dia, i a falta d’estadístiques oficials, és fàcil suposar que la gran majoria de les grans corporacions ja tenen damunt la taula iniciatives d’IA per abordar a curt-mitjà termini.
El xatbot de Vueling, un dels millors exemples de la IA en el món empresarial
En el seu parlament, Irene Díaz va recordar que aquesta tecnologia no és nova. Hi és des de fa força anys i, a poc a poc, s’ha anat incorporant a moltes de les aplicacions amb què interaccionem en el nostre dia a dia, incloent-hi, per exemple, les aspiradores domèstiques. La “gran revolució” l’ha marcat l’arribada de la coneguda com a “IA Generativa”, el protagonista més gran de la qual és l’anteriorment esmentat ChatGPT.
Segons va recordar, en algunes ciutats dels Estats Units ja hi ha empreses que utilitzen “riders” o repartidors totalment robotitzats o taxis sense conductor. Es tracta, però, de fenòmens que encara es troben en un estat embrionari, atès que aquestes solucions s’han de desenvolupar en entorns d’interconnectivitat avançada com la ja coneguda “smart city” o “ciutat intel·ligent”.
A altres nivells, aquesta nova tecnologia ha propiciat l’aparició de múltiples eines que faciliten el treball dels creadors en disciplines tan diferents com la música, la pintura, el disseny, el màrqueting o l’escriptura. Ja hi ha empreses que han aconseguit implantar, amb un èxit notable, sistemes d’IA en les seves estructures, millorant de manera notable el nivell d’atenció que presten als seus clients. Com a exemple, va citar el “xatbot” de Vueling que, segons va dir, possiblement presta als seus usuaris un nivell de servei molt millor que el que podrien proporcionar bona part dels seus operadors actuals.
“Ja hi ha sistemes d’Intel·ligència Artificial per a qualsevol mena de gestió empresarial”
En aquests moments, segons va dir, les empreses ja tenen a l’abast la possibilitat de dissenyar sistemes d’IA que permetin automatitzar o millorar molts dels àmbits empresarials, des de la creació de nous productes fins al disseny d’ofertes personalitzades o la implantació de sistemes de qualitat.
Tot i això, la implantació d’aquest tipus de solucions no és una tasca senzilla ni està exempta de riscos. Aquests sistemes no funcionen per si mateixos. Es nodreixen d’immenses bases de dades que prèviament han hagut de ser alimentades i que han de contenir dades de bona qualitat i fiables. Segons va dir, pot arribar a ser molt més complicat aconseguir la base de dades fiable que necessitem que no pas dissenyar el nostre sistema d’IA. Si les dades no són bones, el sistema fallarà”.
Un altre error habitual, va continuar, és pensar que un sistema d’IA ho farà tot per nosaltres. És fals. Aquest tipus d’eines han de ser considerades com a “ajudants” o “auxiliars” (d’aquí el ja conegut nom de “copilots”) que faciliten el treball de les persones, mai com a substituts d’aquestes.
Assignatures pendents al camp de la IA
En aquest mateix sentit, va esmentar algunes de les principals assignatures pendents de resoldre en aquest camp. Referint-se més concretament al món de la medicina, en què la IA ja té múltiples aplicacions, va apuntar al fet que els metges ja disposen avui dia d’eines que els ajuden a prendre decisions, però demanen conèixer quines rutines i quines fonts d’informació han fet servir els sistemes per proporcionar els consells que reben. “En altres paraules, per a qualsevol metge és útil, abans de formular un diagnòstic, disposar d’un document que li proporcioni un resum o una síntesi de centenars o de milers de diagnòstics similars realitzats abans per altres facultatius. El que ara ens manca és informar també de la manera com s’ha elaborat aquesta informació”.
Un altre risc que cal considerar abans de decidir desenvolupar un sistema d’IA en una empresa és l’absència de legislació que la reguli. S’està avançant molt de pressa en aquest sentit, sobretot a la Unió Europea, però la tecnologia de moment va més ràpid que el legislador, i cal tenir-ho en compte.
Què ha de considerar una empresa abans de posar en marxa el seu propi sistema d’IA?
Per a Díaz, qualsevol empresa, abans de decidir posar en marxa un d’aquests sistemes, hauria de formular-se les preguntes següents:
- Disposo dels recursos necessaris?
- Realment ho necessito? Quins beneficis obtindré?
- En quins riscos puc incórrer?
- Sobretot… disposo de les dades necessàries? Sense dades de qualitat, no hi ha intel·ligència artificial.
També es va referir a un factor que sol obviar-se: les dades de què disposen les empreses solen ser dades històriques. Per tant, esbiaixades i recopilades en moments en què la societat no era igual que l’actual. Així, per exemple, molt possiblement dades recopilades fa trenta o quaranta anys atorgaran al gènere masculí un pes específic molt superior al que avui li correspondria.
La IA, una tecnologia altament contaminant
Finalment, va recordar un altre tema del qual no es parla gaire: la IA és una tecnologia altament contaminant i perjudicial per al medi ambient. El seu consum d’aigua i d’energia elèctrica és molt elevat. Tecnologies com ChatGPT (tant el seu desenvolupament com el seu ús) contaminen més que una flota de cotxes de més de 15 anys. És un altre dels aspectes clau que convé considerar a mesura que avanci la tecnologia
Pots llegir les principals conclusions de la intervenció de Luis Echavarri sobre la IA al sector financer i les seves aplicacions a Banc Sabadell aquí.
