La psicòloga Silvia Álava parla de les responsabilitats educatives de pares i fills a Sabadell Fòrum

Si ets aquest pare o mare que contínuament estàs empenyent al teu fill o filla a estudiar, que li acabes fent els exercicis per demostrar-li al seu professor o professora l’aplicat i bon estudiant que és o utilitzes el grup de WhatsApp de pares per preguntar quins deures s’han de fer perquè el nen no ha parat esment en classe i els desconeix…, planteja’t que alguna cosa no estàs fent bé.

Almenys, així ho creu Silvia Álava. Aquesta especialista en psicologia infantil va desgranar com cal gestionar l’ensenyament i educació dels nostres fills des de la infància fins a secundària, incidint en una paraula clau: responsabilitat. I no en la dels adults, sinó sobretot en la dels infants, perquè al seu entendre quan abans sàpiguen els pares transferir responsabilitats als fills, major preparació i capacitació en l’àmbit emocional o intel·lectual tindran en el futur. En cas contrari, es corre el risc d’impulsar-los cap a la no tolerància a la frustració, la falta de resiliència o la desmotivació.

En l’etapa de la infància, de 0 a 5 anys, Silvia Álava va explicar que els nens no han de fer deures. La seva vida ha de girar entorn dels jocs i especialment els tradicionals que comportin relacions personals. “Han de jugar en família, amb els seus iguals o ells sols. Jugar és més que divertir-se, és un procés d’aprenentatge de moltes coses, perquè ajuda a incrementar la confiança, l’autoestima, les habilitats socials o els processos intel·lectuals”, va subratllar.

Estudiar 25 minuts

En la fase de primària, de 5 a 12 anys, sorgeixen les responsabilitats i tasques a l’escola. És un període clau per accelerar l’autonomia dels petits, treballant hàbits i planificació. “Compte amb assumir funcions que no corresponen. Els deures, l’agenda escolar són responsabilitats dels nens, mai dels pares. Una cosa és resoldre’ls una cosa puntual, una altra és solucionar-los el problema en conjunt”, va advertir Álava, alhora que va recordar la regla d’establir períodes d’estudi de 25 minuts, que és el que dura l’atenció sostinguda d’un nen. Superat aquest temps, hi ha un procés de desconnexió. Per aquesta raó, considera que és un error tractar de fer tots els deures d’una tirada i que això comporti molt temps de treball. “Cal fixar un període de 25 minuts. I si queden pendents tasques per finalitzar, és bo fer un petit descans i tornar a posar-se una altra vegada amb un màxim de 25 minuts”, va explicar.

En l’etapa de secundària, a partir de 12 anys, Silvia Álava va remarcar la importància de continuar treballant la planificació i els hàbits ja desenvolupats en la fase anterior. L’objectiu és consolidar una metodologia d’estudi. En aquest punt, va destacar un error molt comú que sol cometre l’alumnat: no realitzar exercicis d’autoavaluació sobre l’estudiat. “Per la meva experiència professional -va afegir Álava- és en el que falla la major part dels estudiants. S’estudia, però no es fa cap prova que contrasti el nivell d’aprenentatge aconseguit. Sempre cal comprovar quant s’ha après després d’estudiar”.

Ús de les pantalles

La sessió de Sabadell Fòrum va finalitzar amb un torn de preguntes de les persones que es van connectar a l’emissió en streaming. I un tema va brillar per sobre dels altres: el temps adequat en l’ús de les pantalles, el via crucis dels pares d’avui. Silvia Álava va deixar la següent pauta: “Fins als 2 anys, zero pantalles. De 2 a 5 anys, màxim 30 minuts al dia i molt joc tradicional. Durant la primària, una hora diària màxima, supervisant el contingut. En secundària, 90 minuts diaris sumant mòbil i tauleta. I en batxillerat, depenent de l’autonomia i responsabilitat de l’usuari o usuària”.

Si vols conèixer el desenvolupament de tota la sessió, pots fer clic aquí.